L’actual situació socioeconòmica exigeix una revisió del model productiu vigent. Es fa necessari repensar i replantejar certs fonaments de l’actual estructura organitzativa per crear i desenvolupar noves valoracions organitzatives encaminades a generar un impacte global a gran escala.
En aquest sentit, la cultura presencialista del nostre país esdevé un dels principals orígens del baix índex de productivitat, enfront a la creixent competència d’un mon cada dia més globalitzat.
De forma paral•lela, els canvis sociodemogràfics de les darreres dècades fan evident la major vàlua que adquireix el temps per les persones en la societat del coneixement. Aquest fet, s’accentua amb força amb l’entrada de les dones, com a membres de ple dret, al mercat laboral.
Des d’aquesta perspectiva, emergeix una necessària i efectiva compatibilització del temps destinat a la vida laboral i la personal, tant per dones com per homes, que reforça una convenient reconversió de les actuals estructures organitzatives que permetin posar el temps de les persones en el centre de l’organització i la gestió dels recursos humans.
En els darrers anys, empreses pioneres amb visió de futur, han iniciat estratègies, mesures i accions en una mateixa línia que es retroalimenta exponencialment.
Per un costat, des del punt de vista empresarial, s’estableixen disposicions de temps laboral necessàries per fer més eficients els processos organitzatius d’acord a les demandes i necessitats de l’empresa. Per l’altre, es respecten com a principi bàsic, les necessitats de temps dels i de les treballadores en relació al moment del seu cicle vital.
D’aquesta manera, s’aconsegueix, per un costat, flexibilitzar les estructures organitzatives, esdevenint sistemes empresarials més competitius. I per l’altre, s’alineen els objectius de la plantilla amb els de l’empresa, pel que tendeixen a disminuir els índex de rotació i les baixes laborals i es fidelitza el capital humà i el seu talent, posant en valor el nou concepte de salari emocional dins les organitzacions.
I per tant, es contribueix a la creació d’un estat de benestar més equilibrat, en el que el teixit productiu pren un rol fonamental dins la societat dels nostres dies.
