Ajudes monetàries dirigides a la plantilla: Són aquells estímuls monetaris que acompanyen o faciliten la conciliació personal i laboral. Es defineixen com a tals perquè existeix un intercanvi monetari entre l’empresa i la persona treballadora: Algunes de les més comunes són les ajudes escolars pels membres de la plantilla amb fills/ filles o amb persones dependents al seu càrrec, ajudes per la formació, ajudes pel transport, etc.
Assignació d’emplaçaments laborals propers al domicili: En aquelles organitzacions que disposen de diversos centres de treball, aquesta mesura s’aplica tant per aquells casos en els que la presència física en el lloc de treball és obligatòria pel que s’assigna el lloc de treball més proper de forma temporal o permanent com en el cas d’aquelles empreses on la presència física no és obligatòria, pel que els diversos centres de treball esdevenen una fórmula de teletreball en funció de les necessitats diàries de la persona treballadora.
Bancs d’hores o comptes de temps de treball (curt i llarg termini): és una fórmula que permet organitzar el nombre d’hores treballades en bases diàries, setmanals, anuals, o fins i tot multianuals, en funció dels interessos de l’empresa i/o la persona treballadora. Les dues primeres entrarien dins del que es coneix com a comptes de temps de treball a curt termini, que permeten adaptar les hores de treball diàries o setmanals en funció de les necessitats de la persona treballadora o bé de l’empresa. Les dues darreres opcions, serien els comptes de temps a llarg termini, que permeten adaptar el temps de treball a bases temporals més extenses. Sovint s’implementen a través de comptes de crèdit o dèbit, en els quals es controlen les hores que s’han fet de més o de menys respecte les convingudes en el contracte laboral per tal de compensar-les dins del període comprès pel compte de temps.
Descans compensatori: és el temps de descans que es dóna a una persona treballadora per compensar les hores extraordinàries realitzades, o bé per substituir el temps d’un permís del qual no ha pogut gaudir.
Dies d’assumptes personals: són aquells dies dels quals disposa la persona treballadora en els que es pot absentar sense haver de justificar-ho, amb prèvia concertació amb l’empresa, generalment a principis d’any, d’acord al calendari laboral.
Dies de permís: També es consideren permisos aquells dies laborables en els quals el treballador o la treballadora s’absenta del treball per motius personals i justificats amb l’autorització expressa de la direcció de l’organització. Els períodes d’exàmens en són un exemple, especialment per a les persones joves, que compaginen una feina amb els estudis.
Excedències: Esdevenen situacions laborals en les quals una persona deixa de treballar durant un període de temps. Les excedències poden ser voluntàries o forçoses, però en ambdós casos la persona treballadora deixa de percebre el seu salari durant el temps que dura l’excedència. Dins les excedències s’inclouen els períodes sabàtics, els career breaks (pauses en les carreres professionals), les excedències per qüestions familiars –com pot ser la cura d’una persona dependent- i les excedències destinades específicament a la formació de la persona treballadora, entre d’altres.
Flexibilitat en el temps de treball o flexibilitat horària (Flextime): Mesures que permeten distribuir el temps de treball d’una manera flexible respectant el nombre d’hores de treball pactades entre el treballador i l’empresa, atorgant un cert grau d’autonomia a la persona treballadora en relació al quan es treball.
Flexibilitat d’espai o locativa (Flexplace): Mesures que permeten adaptar les condicions espacials amb els interessos tant de la persona treballadora com de l’empresa. La mesura que més exemplifica la flexibilitat d’espai és el teletreball. Aquestes mesures donen un cert grau d’autonomia a les persones de l’empresa sobre l’on es treballa.
Gratificacions de temps/ retribucions de temps: Constitueix obsequiar als treballadors/es amb temps. Aquesta modalitat és una tipologia de permís, atorgat per part de l’empresa a la persona treballadora, com a premi per la seva antiguitat, per les hores realitzades de més a final de l’any, etc.
Horari límit d’inici de reunions: Consisteix en restringir l’horari d’inici de les reunions, per tal que aquestes no s’allarguin i sobrepassin, l’horari de sortida laboral. Un dels requisits d’aquesta fórmula és que pot adherir-s’hi tota la plantilla, amb independència de la categoria i les funcions que es realitzen dins l’organització.
Jornada laboral comprimida: Consisteix en treballar més hores, menys dies, respectant les hores de la jornada laboral establerta a l’organització.
Jornada laboral continuada: És aquella jornada en la qual es mantenen les hores de treball establertes, però que es fa tota seguida, sense interrupcions per dinar o altres.
Jornada laboral intensiva: Es realitzen menys hores de treball de les establertes en la relació laboral, i es fa tota seguida, sense interrupcions per dinar o altres. Aquestes hores de menys treballades s’han de compensar. És una tipologia de jornada habitual en períodes estivals.
Marge en l’horari d’inici i finalització de la jornada laboral: Tracta la distribució del temps de treball en base diària, permetent ajustar l’horari d’entrada i sortida, segons les necessitats, acomplint l’horari diari pactat amb l’empresa, de manera que l’horari d’entrada d’una persona afecta directament l’horari de sortida.
Permisos: aquella situació laboral en la qual una persona deixa de treballar durant un període de manera voluntària i amb autorització concedida (sigui aquesta autorització legal o bé cedida per part de l’empresa). En aquest cas, es tracta d’una situació voluntària en la qual el treballador segueix percebent el seu salari durant el temps que dura el permís. Dins els permisos hi ha el parental (dret individual i intransferible de les persones que són pares o mares en relació a aquesta condició), on hi ha les baixes per maternitat i les baixes per paternitat. A la legislació laboral també es contemplen altres permisos, com són el de matrimoni, el de lactància i el d’exàmens, entre d’altres.
Productes o serveis que faciliten/ acompanyen la l’harmonització del temps personal i laboral al conjunt de clients i proveïdors externs: Certs productes i sobretot, certs serveis que ofereixen determinades empreses a la seva clientela externa, incorporen un valor diferenciat per tal de facilitar a les persones l’harmonització del seu temps personal i laboral. Aquests serveis esdevenen complements dels serveis habituals que ofereixen aquestes institucions. La digitalització de certs processos i la gestió de productes online en serien alguns exemples.
Serveis dirigits a la plantilla: Comprèn el conjunt de mesures que acompanyen i/o faciliten l’equilibri de la vida personal i laboral que estan expressades en forma de serveis: assistències mèdiques, tiquets restaurant, disposar d’un menjador o aparcament en el propi emplaçament laboral, proveir de mitjans de transport als i a les treballadores, assegurança privada i/o assistència mèdica, formació per a la plantilla i serveis personalitzats gratuïts subvencionats, entre d’altres.
Treball compartit o jobsharing: situació en la qual dos o més persones treballadores comparteixen el treball i la responsabilitat d’un lloc de treball a temps complet.
Treball a temps parcial o reducció de la jornada laboral: la persona treballa menys hores de jornada laboral establerta.
Teletreball o treball a domicili: és una mesura que implica la realització del treball des de la casa de la persona treballadora, o bé des d’un altre lloc de treball diferent al propi (com per exemple, des del lloc de treball del client). Per tant, és una fórmula que pot suposar la flexibilitat tant en el temps com en l’espai, i que està cada cop més estesa, sobretot arran de l’expansió de les tecnologies d’informació i comunicació.
Treball virtual: Comprenen aquell conjunt d’accions, programes i instruments online que faciliten la gestió del treball en xarxa i el treball en equip i evita desplaçaments. Sovint, aquestes eines online, es concreten en instruments de gestió interna (intranet) o gestió del coneixement.
